Catàleg de paratextos rossellonesos

LLISTA D’AUTORS I AUTORES

{En fase de desenvolupament}

 

Bonet, sor Justa (a. 1651- d. 1658)

 [POESIA EN PRELIMINARS]

Bosch, sor Jerònima (c. 1627)

[POESIA EN PRELIMINARS]

 Collarés Fabra, sor Maria Tomasa (c. 1627)

 [POESIA EN PRELIMINARS]
  • Religiosa del convent de dominiques de Santa Caterina de Perpinyà. Natural de Vinçà (Conflent), filla de Jaume Collarés, mercader de draps i teles, i de Basalícia Fabra, germana de notaris de la dita vila.
  • TESTIMONI: Quarteta, a la seva terra: “En Vinça Vila Real”
  • FONT Poc, Reginald. Compendio de la vida, muerte y milagros de los dos gloriosos labradores. De san Galderique de Canigón y de san Isidro de Madrid, repartido en dos libros. Perpiñán. Luys Roure Librero. 1627, f. 7v.
  • BIBLIOGRAFIA: Verònica Zaragoza, “Sapientia absconsa et thesaurus invisus. Notes sobre la presència femenina en les premses rosselloneses (segles XVI-XVIII)”, Butlletí de la Reial Acadèmica de Bones Lletres de Barcelona, LIV (2013-2014 [2017]), p. 262-297.

Cònpter i de Sagarriga, Isabel (1632-1653)

 [POESIA EN PRELIMINARS]
  • Natural de Perpinyà, fou filla d’Onofre Cònpter, doctor en dret i burgés honrat de Perpinyà, procedent de Banyuls-dels-Aspres, i d’Anna Maria de Sagarriga i Ballaró, filla d’un donzell de Millàs. Isabel fou la segona filla del primer matrimoni d’Onofre, la qual va ingressar, a deu anys, al convent de Sant Salvador de Perpinyà en qualitat d’educanda. El 29 de desembre de 1651, en què Isabel va escriure el seu testament, encara es trobava al convent ja que hi declarava el seu desig de persistir en la vida religiosa. Malgrat tot, gràcies als esmentats documents matrimonials existents sabem que Isabel va acabar casant-se el 1652 amb el doctor en dret i donzell de Perpinyà, el dit Francesc de Blanes i Ros. El matrimoni, però, fou de curta durada: un any després de les esposalles, Isabel moria quan comptava vint-i-un anys víctima de l’epidèmia de pesta que va assolar Perpinyà.
  • TESTIMONI: Sextets-lira: “Ara ya en dolça lira”
  • FONT  Estrugós, Josep Elies. Fènix Català o Llibre del singular privilegi, favors y gràcias de Nostra Senyora del Carme. Perpinyà. En casa de Esteve Bartau. 1645, f. ∗5 r – ∗8 r.
  • BIBLIOGRAFIA: Verònica Zaragoza, “Sapientia absconsa et thesaurus invisus. Notes sobre la presència femenina en les premses rosselloneses (segles XVI-XVIII)”, Butlletí de la Reial Acadèmica de Bones Lletres de Barcelona, LIV (2013-2014 [2017]), p. 262-297.

 Domènec i Sunyer, Caterina (c. 1651)

 [POESIA EN PRELIMINARS]

Gubert i d’Aguilar, sor Caterina (c. 1627)

 [POESIA EN PRELIMINARS]

Jaén, sor Jacinta (c. 1627)

 [POESIA EN PRELIMINARS]

Màrtir Moixet, fra Pere (c. 1627)

 [POESIA EN PRELIMINARS]

Pons i de Milà, sor Joana Baptista (a. 1582- d. 1627)

 [POESIA EN PRELIMINARS]
  • Priora del convent de dominiques de Santa Caterina de Perpinyà. Va formar part del nucli de les cinc religioses procedents del monestir de Santa Maria Magdalena de València que van establir el convent de Santa Llúcia d’Oriola (1602) i, més tard, fundarien el de Santa Caterina de Sena a Perpinyà (1612). Descendent dels comtes d’Albaida, Joana Baptista va ingressar al convent dominic valencià, acompanyada de la seva germana Isabel Pons, el 17 de juliol de 1582 i hi va professar el 22 de juny de 1589. Tres anys més tard, marxaria a Oriola i, havent fundat aquest monestir, va anar a Perpinyà, on crearia el convent de dominiques, juntament amb dues companyes més i amb l’ajut de la beata Anna Domenge (Perpinyà, 1570- ?, d.1619), famosa per haver aixecat les sospites de la Inquisició.
  • TESTIMONI: Dècima, a l’autor: “Con modo tan peregrino”
  • [FONT] Poc, Reginald. Compendio de la vida, muerte y milagros de los dos gloriosos labradores. De san Galderique de Canigón y de san Isidro de Madrid, repartido en dos libros. Perpiñán. Luys Roure Librero. 1627, f. 6v.
  • BIBLIOGRAFIA: Verònica Zaragoza, “Sapientia absconsa et thesaurus invisus. Notes sobre la presència femenina en les premses rosselloneses (segles XVI-XVIII)”, Butlletí de la Reial Acadèmica de Bones Lletres de Barcelona, LIV (2013-2014 [2017]), p. 262-297.

Rocabertí i Safortesa, Maria (c. 1644)

 [POESIA EN PRELIMINARS]
  • Nascuda a Peralada, fou canongessa del convent agustí de Sant Bartomeu de Bell-lloch, de Peralada, procedent de la família noble dels Rocabertí, d’una gran posició social a Catalunya. Fou filla de Francesc Jofre de Rocabertí i de Pacs, I vescomte de Rocabertí i I comte de Peralada des de 1599, i de Magdalena Safortesa, del casal dels comtes de Formiguera, i germana per tant del que esdevindria arquebisbe de València, Joan Tomàs de Rocabertí.
  • TESTIMONI: Dècimes bilingües, a la Mare de Déu: “Celestial Reyna y Senyora”
  • FONT:  Estrugós, Josep Elies. Fènix Català o Llibre del singular privilegi, favors y gràcias de Nostra Senyora del Carme. Perpinyà. En casa de Esteve Bartau. 1645, ff. ¶8 r – *1 r.
  • BIBLIOGRAFIA: Verònica Zaragoza, “Sapientia absconsa et thesaurus invisus. Notes sobre la presència femenina en les premses rosselloneses (segles XVI-XVIII)”, Butlletí de la Reial Acadèmica de Bones Lletres de Barcelona, LIV (2013-2014 [2017]), p. 262-297.

Solà, fray Jerónimo (c. 1627)

 [POESIA EN PRELIMINARS]

Vigurós i Bosch, sor Isabel (c. 1627)

 [POESIA EN PRELIMINARS]